9
gen., 2024

Donant “feedback” de qualitat i tot el que això implica…

L’activitat més potent que hem fet durant la situació d’aprenentatge de les joguines i el temps d’oci ha estat la realització dels tallers. La implicació dels alumnes no ha tingut precedents, i això s’ha vist reflexat en els resultats, que ens han sorprés moltíssim per a bé.

A més, ha resultat ser una activitat molt adequada per a treballar la cohesió de grup, ja que cadascú dels alumnes ha obert la porta a la resta de la classe als seus interessos personals, i tots sabem que el respecte pels altres passa per comprendre les diferents realitats dels altres.

Per això hem posat molt de èmfasi a que els alumnes feren una valoració de cadascún dels tallers. Les raons son les següents:

  • Que els alumnes ens facen arribar valoracions personals fa visible, per als docents, la percepció que han tingut dels tallers, i ens dona informació de si realment han sigut conscients dels punts forts i febles de cada intervenció (perquè durant els tallers, moltes vegades, no s’expressen ni verbalitzen el que estan captant).
  • També ens dona informació sobre si son capaços de ser analítics i acurats a l’hora de parlar d’alguna cosa que han observat, habilitat sumament necessària per al seu futur.
  • És una radiografia molt clara de varios aspectes interessants: de com van les relacions a classe, de l’optimisme o pesimisme en les seues valoracions (hi ha qui ho veu tot molt bé, hi ha qui només es fixa en els errors…).
  • És una prova d’expressió escrita, que em permet veure des de faltes d’ortografia fins a coherència textual o domini del vocabulari.
  • …

Apart de tots estos avantatges, el saber fer una valoració, bé sobre una activitat que ha fet un company/a o sobre ells/es mateixos/es, és una habilitat important. En el futur seran adults que, tal i com ja fem nosaltres, hauran de prendre decisions y analitzar i fer valoració de si han fet una bona tria o no. Tots sabem que és important conèixer les conseqüències de les nostres accions i assumir-les i ser capaços de considerar altres opcions quan ens equivoquem és una destresa imprescindible.

Per això, seguirem fent valoracions tant del nostre propi treball com dels altres, sempre des d’una visió on els errors signifiquen que podem aprendre i millorar, i sota les premises que el professor Ron Berger marca:

Les instruccions sempre son:

  • El que vas a dir ho diras amb amabilitat?
  • El que vas a dir serà específic i concret, de manera que l’altra persona sabrà exactament de què estas parlant?
  • El que vas a dir li servirà a l’altra persona per a millorar?

Si alguna d’estes tres preguntes es respon amb un “no”, més val repensar-se la manera d’expressar una valoració. Estes senzilles normes també serveixen de nosaltres a nosaltres mateixos:

  • Seré amable amb mi mateix i em tractaré bé quan penso en el que he fet?
  • Seré específic i concret pensant en les coses que he fet i vull reflexionar/millorar?
  • La valoració que faré sobre les meues pròpies accions seran útils per a quan em torne a trobar en esta situació? Em donaran pistes per a millorar?
2
abr., 2024

El pla de l’equip: els compromisos personals

Dins del pla de l’equip també podem trobar una part de compromisos personals, on cada alumne ha de fer una reflexió i anticipar situacions o aspectes que pugue millorar dins del seu treball en grup. Demanar esta reflexió als alumnes és posar-los a observar la seua experiència i el seu propi interior, per a veure si poden anticipar possibles confusions o dificultats.

En este punt, podem trobar diversos tipus de compromisos. Faig una classificació, tot i que tots ells tenen molt a vore en l’autoregulació de l’alumne:

  • De productivitat: intentar treballar “sense despistar-se”, “sense posar-se a parlar d’una altra cosa” o “de manera continuada o de seguit” son compromisos habituals dels alumnes que han detectat (o que els mestres els han dit moltes vegades al llarg de la seua escolaritat) que no tenen encara una atenció prou continuada i això els pot donar problemes.
  • De comunicació: comunicar-se “més a sovint” en el cas dels alumnes més tímids o introvertits o “escoltar més a…”, referint-se a tot el grup o a un membre en concret (compte ací amb les relacions, ja tenim molta informació si un alumne admet que escolta més a una persona que a una altra dins d’un grup).
  • De pura autoregulació: “estar més tranquila quan veig que no estem dins del temps”, o quan veuen que una altra persona no treballa al ritme esperat. Este compromís és molt habitual en alumnes autoexigents i més individualistes, dels que els agradaria fer tot el treball per a controlar que vaja bé. Solen tindre també problemes de comunicació perquè es posen nerviosos.

Segur que podriem traure més tipus de compromisos i, de fet, els meus alumnes tenen més tipus, encara que estos son els més comuns.

A TINDRE EN COMPTE:

  • No és fàcil complir amb els compromisos, tampoc als adults ens resulta fàcil. Ací entren també en joc les etiquetes, i segur que en detectem alguna en el compromís d’algun xiquet i xiqueta, doncs pesa molt el que els anem repetint (de manera més o menys encertada) els mestres durant tota l’escolaritat. Per això, cal donar temps (és un treball de llarga durada).
  • És molt fàcil perdre’ls de vista. És per això que el pla de l’equip cal que estigue a vistes, no guardat en una carpeta, per tal de fer visible els compromisos sempre i revisar-los durant el procés (ací és feina del mestre/a anar fent parades i recordar, fins i tot fer reflexionar sobre si consideren que s’estan cumplint o no).
  • Finalment, els avaluarem entre tots els membres de l’equip. Compte amb este punt. Per a poder avaluar un compromís personal cal que els alumnes tinguen molt clar que ho han de fer en clau positiva i constructiva (mireu com fer-ho amb esta entrada), i sense cap tipus de qualificació. Recordem que quantificar el grau de compliment, quan parlem de coavaluació, és un error i resta tota la part constructiva que pretenem que tinga una avaluació entre iguals.