El pla de l’equip: els compromisos personals

Dins del pla de l’equip també podem trobar una part de compromisos personals, on cada alumne ha de fer una reflexió i anticipar situacions o aspectes que pugue millorar dins del seu treball en grup. Demanar esta reflexió als alumnes és posar-los a observar la seua experiència i el seu propi interior, per a veure si poden anticipar possibles confusions o dificultats.

En este punt, podem trobar diversos tipus de compromisos. Faig una classificació, tot i que tots ells tenen molt a vore en l’autoregulació de l’alumne:

  • De productivitat: intentar treballar “sense despistar-se”, “sense posar-se a parlar d’una altra cosa” o “de manera continuada o de seguit” son compromisos habituals dels alumnes que han detectat (o que els mestres els han dit moltes vegades al llarg de la seua escolaritat) que no tenen encara una atenció prou continuada i això els pot donar problemes.
  • De comunicació: comunicar-se “més a sovint” en el cas dels alumnes més tímids o introvertits o “escoltar més a…”, referint-se a tot el grup o a un membre en concret (compte ací amb les relacions, ja tenim molta informació si un alumne admet que escolta més a una persona que a una altra dins d’un grup).
  • De pura autoregulació: “estar més tranquila quan veig que no estem dins del temps”, o quan veuen que una altra persona no treballa al ritme esperat. Este compromís és molt habitual en alumnes autoexigents i més individualistes, dels que els agradaria fer tot el treball per a controlar que vaja bé. Solen tindre també problemes de comunicació perquè es posen nerviosos.

Segur que podriem traure més tipus de compromisos i, de fet, els meus alumnes tenen més tipus, encara que estos son els més comuns.

A TINDRE EN COMPTE:

  • No és fàcil complir amb els compromisos, tampoc als adults ens resulta fàcil. Ací entren també en joc les etiquetes, i segur que en detectem alguna en el compromís d’algun xiquet i xiqueta, doncs pesa molt el que els anem repetint (de manera més o menys encertada) els mestres durant tota l’escolaritat. Per això, cal donar temps (és un treball de llarga durada).
  • És molt fàcil perdre’ls de vista. És per això que el pla de l’equip cal que estigue a vistes, no guardat en una carpeta, per tal de fer visible els compromisos sempre i revisar-los durant el procés (ací és feina del mestre/a anar fent parades i recordar, fins i tot fer reflexionar sobre si consideren que s’estan cumplint o no).
  • Finalment, els avaluarem entre tots els membres de l’equip. Compte amb este punt. Per a poder avaluar un compromís personal cal que els alumnes tinguen molt clar que ho han de fer en clau positiva i constructiva (mireu com fer-ho amb esta entrada), i sense cap tipus de qualificació. Recordem que quantificar el grau de compliment, quan parlem de coavaluació, és un error i resta tota la part constructiva que pretenem que tinga una avaluació entre iguals.

El pla de l’equip: els rols

El pla de l’equip és un document que s’elabora quan es formen els equips cooperatius, i té diverses utilitats:

ACLARIR EL ROL DE CADASCÚ DINS DE L’EQUIP:

Hi ha diversos rols que podem utilitzar depenent del context que tenim a classe, l’edat en la qual estem treballant… son molt comuns els rols de:

  • Coordinador/a
  • Secretari/ària
  • Portaveu
  • Encarregat/ada del to de veu
  • Animador/a
  • Encarregat/ada de material
  • Controlador/a del temps

Quins triem? Els que ens van bé al grup-classe. A mi m’agrada posar-los a treballar en grups i que ells i elles mateixes siguen les que detecten els que els fa falta. Esta reflexió requereix acabar la feina abans per a deixar uns minuts per a la reflexió:

  • Mestra: “Quins problemes ens hem trobat avui per a treballar?”
  • Alumne: “Quan ens hem posat a fer la feina, no teniem clares les instruccions o per on haviem de començar. Tampoc recordàvem com aplicar les fórmules”
  • Mestra: “Bé, potser seria interessant que algú del grup ho poguera recordar o buscara on està eixa informació per a tot el grup…”

D’esta manera podem fer conscient a l’alumnat de les necessitats que tenim i involucrar-lo en el seu propi aprenentatge. També és molt potent fer este tipus de reflexions per a fomentar una aula amb la “cultura del error”, on no només exposem els errors i els entenem com a una part més del procés, sino que a més busquem sol·lucions a través d’ells, en un clima de tranquilitat i confiança.

hiclipart.com

Personalment he trobat, al llarg del temps, diverses opinions sobre els rols, també jo mateixa he reflexionat sobre quins hauria d’utilitzar i quins no. Quan estava en una tutoria de 1r i 2n de primària em vaig adonar de que no ens convenia tindre el rol de secretàri/ària per dos raons: la primera és que a primer els alumnes no han adquirit la lectoescriptura, per tant no podia demanar-li a un xiquet/a que fora àgil prenen anotacions; d’altra banda, no em convenia que fora només una persona del grup l’encarregada d’escriure, ja que volia que tots els membres tingueren oportunitat. Per això, vaig suprimir eixe rol, de manera que quan calia prendre nota, anomenava cada vegada a un dels rols establerts (“Avui van a anotar els encarregats/ades de material…”).

També m’he donat, quan he pujat als cursos dels grans de l’escola, que el rol de secretari/ària no l’he hagut de restablir. El portaveu també s’ha “diversificat”, a vegades, ja que utilitzant altres estratègies, els he demanat discutir la sol·lució a un problema en grup i després els he advertit que tots els membres han de saber de què estem parlant perquè jo puc demanar que qualsevol ens ho explique. D’esta manera, no sempre s’ha utilitzat el rol de portaveu treballant en grup.

És important reflexionar i tindre clares estes qüestions. No només per nosaltres, sino perquè els alumnes han de adquirir una responsabilitat respecte als rols (encara que tinguen “variacions” o no els utilitzem sempre), i cal tindre cura de no “desdibuixar” tant un rol que finalment no tinga sentit. A l’hora d’avaluar el pla de l’equip, alguna vegada m’ha passat, els alumnes poden dir: “No sabem què avaluar del portaveu, perquè quasi no hem tingut feina en este projecte”. Els alumnes poder ser molt assertius i notar que, efectivament, si no hi ha un treball sistemàtic d’eixe rol, no es pot avaluar. Això també ens ha de servir, en eixe mateix moment, d’autoavaluació docent.

PROBLEMES QUE PODEM TINDRE I CAL ACLARIR:

hiclipart.com

Els alumnes han de saber que tindre un rol no vol dir fer només el que diu el rol: si u és portaveu, no pot quedar-se solament en el final del treball, per a saber el resultat i dir-lo en veu alta. Cal deixar-ho clar als alumnes i explicar, apart dels rols, de la necessitat de que el treball siga equitatiu, i ahí entraria l’organització per estructures cooperatives, que explicarem en un altra entrada.

Planifiquem bé l’utilització dels rols: si no ho fem pot passar el que hem dit abans (que un rol s’utilitze molt més que altres i per tant que la responsabilitat no estiga equilibrada)

Monitoritzem bé el seu desenvolupament: l’observació és important i cal ser sistemàtics per tal d’ajudar quan faça falta i observar si ells i elles poden resoldre situacions problemàtiques que de segur sorgiran (especialment quan treballem amb alumnes que no tenen experiències prèvia amb el treball cooperatiu).

Passeig pel museu d’història de Castelló

Estos darrers dies, abans de les vacances de Pasqua, hem estat fent una activitat un poquet diferent: hem convertit els passadissos, la terrassa i les aules de desdoblament del centre en un museu per a que els grups cooperatius el visitaren i feren activitats sobre la ciutat de Castelló. És una activitat totalment participativa, doncs a cada “quadre” que visiten tenen una informació per a llegir i després un repte per a fer.

En la següent presentació podeu veure els quadres de la nostra exposició i els reptes que han fet els alumnes.

Visita i contacte amb alumnat italià

Com ja sabeu, esta setmana hem tingut unes visites, el dilluns i el dimecres, d’alumnes de quatre centres educatius d’Itàlia. Esta visita ens ha permés posar als alumnes en una tesitura d’immersió lingüística, on, mitjançant algunes activitats i dinàmiques, havien de desenvolupar i utilitzar la llengua anglesa per a expressar-se. 

Com que vam tindre alumnat diferent els dos dies, el primer que es van fer van ser dinàmiques per a presentar-se, conèixer als altres i “trencar el gel”. Per això, vam fer la teranyina amb un fil, explicant el nom, els gustos, etc. 

Després vam fer un dictat de relleus amb les pissarres blanques i amb retoladors. Esta activitat consisteix en anar on està el mestre/a, llegir una frase en anglès i després tornar al grup i verbalitzar-la per a que els que tenen la pissarra puguen fer un dibuix. Esta activitat exigeix una bona expressió i comprensió oral, i a més sovint els obliga a explicar el mateix en unes altres paraules si algú que ha de dibuixar no entén la frase que ha memoritzat el company/a. 

Després de fer estes activitats, vam fer un “break” per a esmorzar i després vam caminar cap a l’escola. En este punt, tant els nostres alumnes com els alumnes d’Itàlia ja havien agafat confiança per a conversar i preguntar-se coses en anglès uns a altres, així ho vam observar ja durant l’esmorzar. 

D’esta manera, després del pati i ja a l’escola, mentre tots estàvem a l’aula SUM per a presentar exposicions sobre les nostres respectives ciutats, xicotets grupets d’alumnat italià pujaven amb els nostre alumnes a la ràdio per a fer-los una entrevista que quedarà enregistrada a la ràdio. 

Acabar el matí amb alguns jocs com el Passaparaula i el Kahoot va ser una manera relaxada d’acabar una jornada plena de comunicació, de noves amistats i d’emocions que segur els alumnes recordaran. Molts dels nostres alumnes es van lamentar de que este contacte no durara més temps per tal de conèixer millor als nous companys i companyes. 

L’arrel quadrada

Un altre dels càlculs que estem treballant estos dies, junt amb les potències, és l’arrel quadrada. Ací teniu un vídeo amb un mètode per a resoldre arrels sense calculadora:

Què és PI?

Este trimestre hem començat a abordar conceptes matemàtics complexos que hem pogut explicar, com sempre, primer de manera manipulativa i després d’una manera més abstracta.

Un d’ells és el número irracional PI. Esta irracionalitat ens l’hem trobat ja en la fòrmula de l’àrea del cercle, i hem fet un xicotet experiment mesurant el diàmetre i el perímetre de diversos cercles (uns CD que teniem per classe, unes figures circulars per a medir fraccions…) per a veure si és veritat que es compleix la mateixa relació entre el diàmetre i el perímetre. I així ha sigut.

Us deixem ací el vídeo que hem vist sobre PI, que hem utilitzat per a entendre millor com d’especial és este “número”.

“Nosaltres parlem”, un nou espai per als alumnes

Des de fa dos setmanes hem encetat una nova actuació amb els alumnes que es diu “Nosaltres parlem”. Esta proposta consisteix en investigar sobre un tema que els interesse als alumnes per tal que l’expliquen a classe. Hem habilitat un racó amb un cartell on es van apuntar els alumnes que volen investigar sobre algun tema i allí apunten el seu nom i el tema sobre el que van a parlar. Quan la mestra ho llegeix, ho planifica i apunta la data en que faran l’exposició, acordant-la amb els alumnes per a que els done temps a preparar-ho bé.

Este és un treball voluntari on es remarca molt que no ha d’haver un judici de valor ni per part de la mestra ni dels alumnes, ja que es tracta de traure temes interessants que ens permeten conèixer-nos millor, treballar habilitats i competències orals i fomentar el debat des del respecte.

Hem vehiculat estes sessions el divendres per la vesprada on, quan no farem dinàmiques de cohesió o emocions en tutoria, podrem fer estes exposicions.

De moment tenim temes molt interessants en espera, com son:

  • L’incendi de l’edifici de Valencia i les seues causes
  • La intel·ligència artificial
  • Mitologia grega: els déus grecs

“Talk Seats”: estratègia per al debat

El “Talk Seats” és una estratègia o dinàmica que hem fet servir per a treballar la tipologia de text argumentatiu, concretament, el debat, i garantir la participació de tots els alumnes de l’aula. També la podeu trobar no tant com a “talk seats” sino com a “Socrative Circles” o seminari socràtic.

L’activitat consisteix en preparar un tema de conversa que es pugue observar des de dos o més punts de vista diferents (l’us de les pantalles, l’efecte dels programes de televisió en les persones…). Ens val qualsevol tema des del qual puguem observar diferents posicionaments i sobre el que puguem investigar i tindre fonts d’informació.

1r pas: preparació del debat

Els alumnes, primer, parlen sobre el tema en qüestió i expressen els punts de vista que poden haver. De cada punt de vista escrivim una columna que recull arguments que el recolzen. Hi ha una gran quantitat de temes dels quals podem treballar en dos punts de vista: a favor o en contra. Es tracta d’apuntar motius o arguments pels quals estar a favor i arguments pels quals estar en contra. Tot este treball el fem en grup cooperatiu, utilitzant alguna estructura que ens facilite la participació equitativa en el recull d’informació.

En este punt, el “tip” més potent és que, encara que es tracte d’un treball de grup, tothom ha de tindre escrites estes columnes amb els arguments corresponents. També cal que s’asseguren d’entendre els arguments, ja que en qualsevol moment durant el debat hauran de defendre’ls o utilitzar-los per a contraargumentar.

També hi ha, ací, un treball profund d’anàlisi dels arguments, doncs cal saber quina validesa tenen: si es basen en dades extretes d’un estudi científic tenen molta validesa, en canvi si son fruit d’una experiència personal, encara que també podem utilitzar-los, no en tindran tanta. Si son arguments que busquen atacar o desacreditar a algú, no seran vàlids en absoluts.

2n pas: definim el posicionament i els preparem

Quan ja tenim clar el tema, els diferents punts de vista i els arguments que podem donar per a defendre’ls, els diem a cada alumne si estarà a favor o en contra (no poden triar ells, i és important que fins que no estiga fet el treball anterior, no sàpiguen quin posicionament tindran, ja que ens hem d’assegurar de que entenguen tots els punts de vista).

També diem quins alumnes parlaran primer (i seuran en els “talk seats”) i quins alumnes seuran darrere dels seus companys i escoltaran el debat.

3r pas: comença el debat

Ens coloquem en dos cercles concèntrics, de manera que el cercle interior sempre és el que parla i el cercle exterior el que escolta. Els alumnes canviaran des del seient de darrere al de davant i a l’inrevés quan la moderadora (la mestra), siga “Canvi!”.

Normalment la durada d’un debat son aproximadament 20 minuts, amb quatre canvis (als 5 minuts, als 10 i als 15). Es podria fer més llarg, doncs sovint els alumnes es queden en ganes de seguir debatint. Més curt resulta molt poc temps per a poder fer parlar a una classe sencera de 25.

La moderadora dona la paraula i talla als alumnes que intervenen, i procura que en eixos cinc minuts puguen parlar les 12-13 persones que hi han en el cercle interior.

Variacions i ampliacions d’esta dinàmica:

Els alumnes que permaneixen en el cercle exterior i estan escoltant el debat també poden actuar d’assistents dels alumnes que parlen. Poden haver preparat els arguments a favor i en contra en papers solts o targes que puguen tindre a la mà per anar mirant, i anticipar una resposta que a la persona que està parlant potser li costa més, ja que estarà escoltant als seus companys del cercle. La única condició és que ells i elles, quan troben una bona resposta a algú que està contestant al seu company/a, no la poden dir, l’han de traspassar al company/a de davant.

Dia de la dona i la xiqueta científica

El dimarts dia 13 de febrer vam tindre una sèrie d’activitats relacionades amb la ciència i presentades per dones de la nostra comunitat educativa. En el nostre cas, en 6é de primària, tenim la sort de tindre diverses mares científiques, i una d’elles va vindre a fer-nos un taller i explicar-nos en què consisteix el mètode científic. Ho va fer explicant-nos els passos que formen este mètode i ens va explicar la historia de la xiqueta més jove que va publicar un estudi científic en una revista, que resulta que té 11 anys.

Moltes gràcies per passar una estona amb nosaltres i explicar-nos tantes coses!

Ací teniu la presentació que va utilitzar, que ens vindrà molt bé per a futurs projectes de ciència:

Una eina molt útil a classe: El “parking lot”

Avui us presentem una eina que implementem a l’aula a nivell de grup,  des de principi de curs. És una eina molt senzilla que ens permet saber quines tasques ens queden per fer a nivell de grup.

Punxa damunt per a descarregar el pdf

Es tracta del Parking Lot. Com veieu en la imatge, és una eina on hi han diversos apartats separats per a anar colocant post its amb les tasques que ens queden pendents o amb recordatoris importants. Vaig començar a utilitzar-la per a la meua gestió personal com a mestra, on escrivia, per exemple: “Fer una còpia del full de feina de mates per a…” quan algun alumne falta algun dia, però hem acabat utilitzant-lo tots perquè els mateixos alumnes, quan em recorden tasques que hem d’acabar, enganxen ells mateixos un post it al parking lot.

Per exemple, ara mateixa no podem utilitzar l’estudi de ràdio, però tenim programes preparats dels grups cooperatius anteriors (ja hem canviat de grup cooperatiu), i per tant, enregistrar estos programes és una tasca pendent que no volem que se’ns oblide, per tant, l’escrivim al parking lot per tal de dur-la a terme una vegada tornem a tindre disponible l’estudi de gravació.

Esta eina ens permet complementar la funció de l’agenda, ja que a l’agenda aniria el que és feina individual i al parking lot les tasques que impliquen a grups cooperatius, al grup sencer de la classe, o a la mestra i a més alumnes.

Tasques que poden entrar en el parking lot:

  • Gestió de documents: fotocòpies o documents importants que no volem que se’ns obliden per a repartir.
  • Tasques pendents: que per alguna raó s’han hagut de retrasar
  • Materials necessaris per a classe: en la realització dels tallers d’oci, el parking lot el van utilitzar tots els alumnes per a indicar-me quins materials anaven a necessitar.
  • Tasques per a fer a nivell d’escola: si cal fer votacions per a triar a algú representant de la classe, si ha d’anar algú a parlar amb altres persones de l’escola…

Encara que és una eina que nosaltres fem servir a nivell de classe, també pot ser molt útil per a utilitzar-la a nivell individual, en l’habitació del xiquet o xiqueta. És molt útil tindre-la prop o davant d’ell/a en els escriptoris d’estudi que tenen a la seua habitació. Encara que ells tinguen l’eina de l’agenda, el parking lot és molt més visual, per tant es pot utilitzar per a ficar post its en les feines més inmediates. Fins i tot es poden incorporar les feines de casa, en post its de diferents colors.

Per això us deixo la plantilla ací al blog per si us serveix i penseu que pot ser un recurs que pot anar bé a casa. De fet, algú de classe ja me l’ha demanat per a utilitzar-la personalment a casa. El tamany de la que tenim a classe és DIN-A3 i la tinc plastificada i enganxada amb “Blue-tack” al costat de la meua taula.