Passeig pel museu d’història de Castelló

Estos darrers dies, abans de les vacances de Pasqua, hem estat fent una activitat un poquet diferent: hem convertit els passadissos, la terrassa i les aules de desdoblament del centre en un museu per a que els grups cooperatius el visitaren i feren activitats sobre la ciutat de Castelló. És una activitat totalment participativa, doncs a cada “quadre” que visiten tenen una informació per a llegir i després un repte per a fer.

En la següent presentació podeu veure els quadres de la nostra exposició i els reptes que han fet els alumnes.

Visita i contacte amb alumnat italià

Com ja sabeu, esta setmana hem tingut unes visites, el dilluns i el dimecres, d’alumnes de quatre centres educatius d’Itàlia. Esta visita ens ha permés posar als alumnes en una tesitura d’immersió lingüística, on, mitjançant algunes activitats i dinàmiques, havien de desenvolupar i utilitzar la llengua anglesa per a expressar-se. 

Com que vam tindre alumnat diferent els dos dies, el primer que es van fer van ser dinàmiques per a presentar-se, conèixer als altres i “trencar el gel”. Per això, vam fer la teranyina amb un fil, explicant el nom, els gustos, etc. 

Després vam fer un dictat de relleus amb les pissarres blanques i amb retoladors. Esta activitat consisteix en anar on està el mestre/a, llegir una frase en anglès i després tornar al grup i verbalitzar-la per a que els que tenen la pissarra puguen fer un dibuix. Esta activitat exigeix una bona expressió i comprensió oral, i a més sovint els obliga a explicar el mateix en unes altres paraules si algú que ha de dibuixar no entén la frase que ha memoritzat el company/a. 

Després de fer estes activitats, vam fer un “break” per a esmorzar i després vam caminar cap a l’escola. En este punt, tant els nostres alumnes com els alumnes d’Itàlia ja havien agafat confiança per a conversar i preguntar-se coses en anglès uns a altres, així ho vam observar ja durant l’esmorzar. 

D’esta manera, després del pati i ja a l’escola, mentre tots estàvem a l’aula SUM per a presentar exposicions sobre les nostres respectives ciutats, xicotets grupets d’alumnat italià pujaven amb els nostre alumnes a la ràdio per a fer-los una entrevista que quedarà enregistrada a la ràdio. 

Acabar el matí amb alguns jocs com el Passaparaula i el Kahoot va ser una manera relaxada d’acabar una jornada plena de comunicació, de noves amistats i d’emocions que segur els alumnes recordaran. Molts dels nostres alumnes es van lamentar de que este contacte no durara més temps per tal de conèixer millor als nous companys i companyes. 

L’arrel quadrada

Un altre dels càlculs que estem treballant estos dies, junt amb les potències, és l’arrel quadrada. Ací teniu un vídeo amb un mètode per a resoldre arrels sense calculadora:

Què és PI?

Este trimestre hem començat a abordar conceptes matemàtics complexos que hem pogut explicar, com sempre, primer de manera manipulativa i després d’una manera més abstracta.

Un d’ells és el número irracional PI. Esta irracionalitat ens l’hem trobat ja en la fòrmula de l’àrea del cercle, i hem fet un xicotet experiment mesurant el diàmetre i el perímetre de diversos cercles (uns CD que teniem per classe, unes figures circulars per a medir fraccions…) per a veure si és veritat que es compleix la mateixa relació entre el diàmetre i el perímetre. I així ha sigut.

Us deixem ací el vídeo que hem vist sobre PI, que hem utilitzat per a entendre millor com d’especial és este “número”.

“Nosaltres parlem”, un nou espai per als alumnes

Des de fa dos setmanes hem encetat una nova actuació amb els alumnes que es diu “Nosaltres parlem”. Esta proposta consisteix en investigar sobre un tema que els interesse als alumnes per tal que l’expliquen a classe. Hem habilitat un racó amb un cartell on es van apuntar els alumnes que volen investigar sobre algun tema i allí apunten el seu nom i el tema sobre el que van a parlar. Quan la mestra ho llegeix, ho planifica i apunta la data en que faran l’exposició, acordant-la amb els alumnes per a que els done temps a preparar-ho bé.

Este és un treball voluntari on es remarca molt que no ha d’haver un judici de valor ni per part de la mestra ni dels alumnes, ja que es tracta de traure temes interessants que ens permeten conèixer-nos millor, treballar habilitats i competències orals i fomentar el debat des del respecte.

Hem vehiculat estes sessions el divendres per la vesprada on, quan no farem dinàmiques de cohesió o emocions en tutoria, podrem fer estes exposicions.

De moment tenim temes molt interessants en espera, com son:

  • L’incendi de l’edifici de Valencia i les seues causes
  • La intel·ligència artificial
  • Mitologia grega: els déus grecs

“Talk Seats”: estratègia per al debat

El “Talk Seats” és una estratègia o dinàmica que hem fet servir per a treballar la tipologia de text argumentatiu, concretament, el debat, i garantir la participació de tots els alumnes de l’aula. També la podeu trobar no tant com a “talk seats” sino com a “Socrative Circles” o seminari socràtic.

L’activitat consisteix en preparar un tema de conversa que es pugue observar des de dos o més punts de vista diferents (l’us de les pantalles, l’efecte dels programes de televisió en les persones…). Ens val qualsevol tema des del qual puguem observar diferents posicionaments i sobre el que puguem investigar i tindre fonts d’informació.

1r pas: preparació del debat

Els alumnes, primer, parlen sobre el tema en qüestió i expressen els punts de vista que poden haver. De cada punt de vista escrivim una columna que recull arguments que el recolzen. Hi ha una gran quantitat de temes dels quals podem treballar en dos punts de vista: a favor o en contra. Es tracta d’apuntar motius o arguments pels quals estar a favor i arguments pels quals estar en contra. Tot este treball el fem en grup cooperatiu, utilitzant alguna estructura que ens facilite la participació equitativa en el recull d’informació.

En este punt, el “tip” més potent és que, encara que es tracte d’un treball de grup, tothom ha de tindre escrites estes columnes amb els arguments corresponents. També cal que s’asseguren d’entendre els arguments, ja que en qualsevol moment durant el debat hauran de defendre’ls o utilitzar-los per a contraargumentar.

També hi ha, ací, un treball profund d’anàlisi dels arguments, doncs cal saber quina validesa tenen: si es basen en dades extretes d’un estudi científic tenen molta validesa, en canvi si son fruit d’una experiència personal, encara que també podem utilitzar-los, no en tindran tanta. Si son arguments que busquen atacar o desacreditar a algú, no seran vàlids en absoluts.

2n pas: definim el posicionament i els preparem

Quan ja tenim clar el tema, els diferents punts de vista i els arguments que podem donar per a defendre’ls, els diem a cada alumne si estarà a favor o en contra (no poden triar ells, i és important que fins que no estiga fet el treball anterior, no sàpiguen quin posicionament tindran, ja que ens hem d’assegurar de que entenguen tots els punts de vista).

També diem quins alumnes parlaran primer (i seuran en els “talk seats”) i quins alumnes seuran darrere dels seus companys i escoltaran el debat.

3r pas: comença el debat

Ens coloquem en dos cercles concèntrics, de manera que el cercle interior sempre és el que parla i el cercle exterior el que escolta. Els alumnes canviaran des del seient de darrere al de davant i a l’inrevés quan la moderadora (la mestra), siga “Canvi!”.

Normalment la durada d’un debat son aproximadament 20 minuts, amb quatre canvis (als 5 minuts, als 10 i als 15). Es podria fer més llarg, doncs sovint els alumnes es queden en ganes de seguir debatint. Més curt resulta molt poc temps per a poder fer parlar a una classe sencera de 25.

La moderadora dona la paraula i talla als alumnes que intervenen, i procura que en eixos cinc minuts puguen parlar les 12-13 persones que hi han en el cercle interior.

Variacions i ampliacions d’esta dinàmica:

Els alumnes que permaneixen en el cercle exterior i estan escoltant el debat també poden actuar d’assistents dels alumnes que parlen. Poden haver preparat els arguments a favor i en contra en papers solts o targes que puguen tindre a la mà per anar mirant, i anticipar una resposta que a la persona que està parlant potser li costa més, ja que estarà escoltant als seus companys del cercle. La única condició és que ells i elles, quan troben una bona resposta a algú que està contestant al seu company/a, no la poden dir, l’han de traspassar al company/a de davant.

Dia de la dona i la xiqueta científica

El dimarts dia 13 de febrer vam tindre una sèrie d’activitats relacionades amb la ciència i presentades per dones de la nostra comunitat educativa. En el nostre cas, en 6é de primària, tenim la sort de tindre diverses mares científiques, i una d’elles va vindre a fer-nos un taller i explicar-nos en què consisteix el mètode científic. Ho va fer explicant-nos els passos que formen este mètode i ens va explicar la historia de la xiqueta més jove que va publicar un estudi científic en una revista, que resulta que té 11 anys.

Moltes gràcies per passar una estona amb nosaltres i explicar-nos tantes coses!

Ací teniu la presentació que va utilitzar, que ens vindrà molt bé per a futurs projectes de ciència:

Una eina molt útil a classe: El “parking lot”

Avui us presentem una eina que implementem a l’aula a nivell de grup,  des de principi de curs. És una eina molt senzilla que ens permet saber quines tasques ens queden per fer a nivell de grup.

Punxa damunt per a descarregar el pdf

Es tracta del Parking Lot. Com veieu en la imatge, és una eina on hi han diversos apartats separats per a anar colocant post its amb les tasques que ens queden pendents o amb recordatoris importants. Vaig començar a utilitzar-la per a la meua gestió personal com a mestra, on escrivia, per exemple: “Fer una còpia del full de feina de mates per a…” quan algun alumne falta algun dia, però hem acabat utilitzant-lo tots perquè els mateixos alumnes, quan em recorden tasques que hem d’acabar, enganxen ells mateixos un post it al parking lot.

Per exemple, ara mateixa no podem utilitzar l’estudi de ràdio, però tenim programes preparats dels grups cooperatius anteriors (ja hem canviat de grup cooperatiu), i per tant, enregistrar estos programes és una tasca pendent que no volem que se’ns oblide, per tant, l’escrivim al parking lot per tal de dur-la a terme una vegada tornem a tindre disponible l’estudi de gravació.

Esta eina ens permet complementar la funció de l’agenda, ja que a l’agenda aniria el que és feina individual i al parking lot les tasques que impliquen a grups cooperatius, al grup sencer de la classe, o a la mestra i a més alumnes.

Tasques que poden entrar en el parking lot:

  • Gestió de documents: fotocòpies o documents importants que no volem que se’ns obliden per a repartir.
  • Tasques pendents: que per alguna raó s’han hagut de retrasar
  • Materials necessaris per a classe: en la realització dels tallers d’oci, el parking lot el van utilitzar tots els alumnes per a indicar-me quins materials anaven a necessitar.
  • Tasques per a fer a nivell d’escola: si cal fer votacions per a triar a algú representant de la classe, si ha d’anar algú a parlar amb altres persones de l’escola…

Encara que és una eina que nosaltres fem servir a nivell de classe, també pot ser molt útil per a utilitzar-la a nivell individual, en l’habitació del xiquet o xiqueta. És molt útil tindre-la prop o davant d’ell/a en els escriptoris d’estudi que tenen a la seua habitació. Encara que ells tinguen l’eina de l’agenda, el parking lot és molt més visual, per tant es pot utilitzar per a ficar post its en les feines més inmediates. Fins i tot es poden incorporar les feines de casa, en post its de diferents colors.

Per això us deixo la plantilla ací al blog per si us serveix i penseu que pot ser un recurs que pot anar bé a casa. De fet, algú de classe ja me l’ha demanat per a utilitzar-la personalment a casa. El tamany de la que tenim a classe és DIN-A3 i la tinc plastificada i enganxada amb “Blue-tack” al costat de la meua taula.

Taller de primers auxilis

Esta setmana passada vam tindre un taller de primers auxilis, en primera instància per als mestres de l’escola, i després també per als alumnes.

Als alumnes els va agradar molt conèixer com actuar en una situació d’emergència i la veritat és que les instruccions van ser molt clares per a que tothom entenguera quins son els passos o punts més importants a tindre en compte davant d’una situació així.

A l’aula ja haviem parlat anteriorment de que vivim en societat i per tant això implica una corresponsabilitat. Quan una persona té algun problema de salut anant pel carrer o en un lloc on estem, tenim la obligació d’ajudar i de buscar ajuda de professionals. Ahí, els primers auxilis son molt importants.

Una de les coses que els va demanar l’infermer que va vindre a fer el taller és que quan arribaren a casa, els xiquets i xiquetes explicaren a la seua família què calia fer en cas d’atragantament, o en cas de que una persona perda la consciència, o fins i tot en el cas de que una persona no respire. Si encara no ho han fet, demaneu als vostres fills/filles que us ho expliquen.

Comencem projecte!

Potser alguns alumnes ja us han contat que esta setmana passada ja hem encetat una nova situació d’aprenentatge.

La setmana passada vam rebre unes cartes curioses en una llengua desconeguda:

Quan van llegir estes cartes, de seguida es van posar a buscar la manera de traduir-les lliurement, utilitzant dispositius mòvils, els ordinadors de classe… la veritat és que moltes paraules van ser fàcils de desxifrar, ja que les cartes estaven en italià.

Les cartes ens diuen que un grup d’alumnes d’Italia vindran de visita ací a Castelló i tenen moltes ganes de conèixer-nos, que els contem com és la nostra vida ací i què poden fer quan ells i elles vinguen.

Dit això, i sabent que vindran entre Magdalena i Pasqua, ens hem posat mans a l’obra i hem començat a explorar el nostre entorn i la nostra ciutat.

En este projecte, on ens convertirem en guies turístics per als nostres visitants italians, farem un estudi i exploració del patrimoni cultural i històric de Castelló, coneixerem la seua història recent, aprendrem a fer rutes i interpretar correctament models de plànols, orientant-nos en qualsevol dels espais propers, sabrem el que son les àrees i superfícies quan parlem d’edificis i zones.

Este treball aprofitarà tota esta informació per a tindre una visió crítica i constructiva de la nostra ciutat, i mitjançant textos argumentatius, ens farem diverses preguntes: la nostra ciutat té zones verdes? Quantes superfícies son zones verdes? Els serveis de la nostra ciutat son sostenibles? Com és el nostre barri? I la nostra gastronomia? Quins avantatges té l’oci a la ciutat? I a les zones rurals de la nostra província?