Dins del pla de l’equip també podem trobar una part de compromisos personals, on cada alumne ha de fer una reflexió i anticipar situacions o aspectes que pugue millorar dins del seu treball en grup. Demanar esta reflexió als alumnes és posar-los a observar la seua experiència i el seu propi interior, per a veure si poden anticipar possibles confusions o dificultats.

En este punt, podem trobar diversos tipus de compromisos. Faig una classificació, tot i que tots ells tenen molt a vore en l’autoregulació de l’alumne:

• De productivitat: intentar treballar “sense despistar-se”, “sense posar-se a parlar d’una altra cosa” o “de manera continuada o de seguit” son compromisos habituals dels alumnes que han detectat (o que els mestres els han dit moltes vegades al llarg de la seua escolaritat) que no tenen encara una atenció prou continuada i això els pot donar problemes.
• De comunicació: comunicar-se “més a sovint” en el cas dels alumnes més tímids o introvertits o “escoltar més a…”, referint-se a tot el grup o a un membre en concret (compte ací amb les relacions, ja tenim molta informació si un alumne admet que escolta més a una persona que a una altra dins d’un grup).
• De pura autoregulació: “estar més tranquila quan veig que no estem dins del temps”, o quan veuen que una altra persona no treballa al ritme esperat. Este compromís és molt habitual en alumnes autoexigents i més individualistes, dels que els agradaria fer tot el treball per a controlar que vaja bé. Solen tindre també problemes de comunicació perquè es posen nerviosos.

Segur que podriem traure més tipus de compromisos i, de fet, els meus alumnes tenen més tipus, encara que estos son els més comuns.

A TINDRE EN COMPTE:

• No és fàcil complir amb els compromisos, tampoc als adults ens resulta fàcil. Ací entren també en joc les etiquetes, i segur que en detectem alguna en el compromís d’algun xiquet i xiqueta, doncs pesa molt el que els anem repetint (de manera més o menys encertada) els mestres durant tota l’escolaritat. Per això, cal donar temps (és un treball de llarga durada).
• És molt fàcil perdre’ls de vista. És per això que el pla de l’equip cal que estigue a vistes, no guardat en una carpeta, per tal de fer visible els compromisos sempre i revisar-los durant el procés (ací és feina del mestre/a anar fent parades i recordar, fins i tot fer reflexionar sobre si consideren que s’estan cumplint o no).
• Finalment, els avaluarem entre tots els membres de l’equip. Compte amb este punt. Per a poder avaluar un compromís personal cal que els alumnes tinguen molt clar que ho han de fer en clau positiva i constructiva (mireu com fer-ho amb esta entrada), i sense cap tipus de qualificació. Recordem que quantificar el grau de compliment, quan parlem de coavaluació, és un error i resta tota la part constructiva que pretenem que tinga una avaluació entre iguals.