El pla de l’equip és un document que s’elabora quan es formen els equips cooperatius, i té diverses utilitats:

ACLARIR EL ROL DE CADASCÚ DINS DE L’EQUIP:

Hi ha diversos rols que podem utilitzar depenent del context que tenim a classe, l’edat en la qual estem treballant… son molt comuns els rols de:

• Coordinador/a
• Secretari/ària
• Portaveu
• Encarregat/ada del to de veu
• Animador/a
• Encarregat/ada de material
• Controlador/a del temps
• …

Quins triem? Els que ens van bé al grup-classe. A mi m’agrada posar-los a treballar en grups i que ells i elles mateixes siguen les que detecten els que els fa falta. Esta reflexió requereix acabar la feina abans per a deixar uns minuts per a la reflexió:

• Mestra: “Quins problemes ens hem trobat avui per a treballar?”
• Alumne: “Quan ens hem posat a fer la feina, no teniem clares les instruccions o per on haviem de començar. Tampoc recordàvem com aplicar les fórmules”
• Mestra: “Bé, potser seria interessant que algú del grup ho poguera recordar o buscara on està eixa informació per a tot el grup…”

D’esta manera podem fer conscient a l’alumnat de les necessitats que tenim i involucrar-lo en el seu propi aprenentatge. També és molt potent fer este tipus de reflexions per a fomentar una aula amb la “cultura del error”, on no només exposem els errors i els entenem com a una part més del procés, sino que a més busquem sol·lucions a través d’ells, en un clima de tranquilitat i confiança.

Personalment he trobat, al llarg del temps, diverses opinions sobre els rols, també jo mateixa he reflexionat sobre quins hauria d’utilitzar i quins no. Quan estava en una tutoria de 1r i 2n de primària em vaig adonar de que no ens convenia tindre el rol de secretàri/ària per dos raons: la primera és que a primer els alumnes no han adquirit la lectoescriptura, per tant no podia demanar-li a un xiquet/a que fora àgil prenen anotacions; d’altra banda, no em convenia que fora només una persona del grup l’encarregada d’escriure, ja que volia que tots els membres tingueren oportunitat. Per això, vaig suprimir eixe rol, de manera que quan calia prendre nota, anomenava cada vegada a un dels rols establerts (“Avui van a anotar els encarregats/ades de material…”).

També m’he donat, quan he pujat als cursos dels grans de l’escola, que el rol de secretari/ària no l’he hagut de restablir. El portaveu també s’ha “diversificat”, a vegades, ja que utilitzant altres estratègies, els he demanat discutir la sol·lució a un problema en grup i després els he advertit que tots els membres han de saber de què estem parlant perquè jo puc demanar que qualsevol ens ho explique. D’esta manera, no sempre s’ha utilitzat el rol de portaveu treballant en grup.

És important reflexionar i tindre clares estes qüestions. No només per nosaltres, sino perquè els alumnes han de adquirir una responsabilitat respecte als rols (encara que tinguen “variacions” o no els utilitzem sempre), i cal tindre cura de no “desdibuixar” tant un rol que finalment no tinga sentit. A l’hora d’avaluar el pla de l’equip, alguna vegada m’ha passat, els alumnes poden dir: “No sabem què avaluar del portaveu, perquè quasi no hem tingut feina en este projecte”. Els alumnes poder ser molt assertius i notar que, efectivament, si no hi ha un treball sistemàtic d’eixe rol, no es pot avaluar. Això també ens ha de servir, en eixe mateix moment, d’autoavaluació docent.

PROBLEMES QUE PODEM TINDRE I CAL ACLARIR:

Els alumnes han de saber que tindre un rol no vol dir fer només el que diu el rol: si u és portaveu, no pot quedar-se solament en el final del treball, per a saber el resultat i dir-lo en veu alta. Cal deixar-ho clar als alumnes i explicar, apart dels rols, de la necessitat de que el treball siga equitatiu, i ahí entraria l’organització per estructures cooperatives, que explicarem en un altra entrada.

Planifiquem bé l’utilització dels rols: si no ho fem pot passar el que hem dit abans (que un rol s’utilitze molt més que altres i per tant que la responsabilitat no estiga equilibrada)

Monitoritzem bé el seu desenvolupament: l’observació és important i cal ser sistemàtics per tal d’ajudar quan faça falta i observar si ells i elles poden resoldre situacions problemàtiques que de segur sorgiran (especialment quan treballem amb alumnes que no tenen experiències prèvia amb el treball cooperatiu).